El període d'adaptació: com actuar amb les famílies?

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

 

Es díficil amb aquesta poca informació saber si la mestra va fer bé en mostrar en part, les seves inseguredats i confessar-li a la mare que necessitava que el període d'adaptació continués amb la planificació inicial.

Dic això perquè realment, no sabem si l'infant estava vertaderament bé adaptat, ni quina relació tenen la mare i la mestra, ni amb quins motius la mare volia donar per finalitzat el període d'adaptació ni tampoc les circumstàncies personals de la mestra.


 

És cert, que aquest període ha de ser flexible i que si l'infant s'adapta perfectament a l'àmbit escolar doncs, podem donar per finalitzat aquesta etapa o en el cas que sigui necessari, ampliar-la. Però, com sabem si l'infant està vertaderament bé adaptat? Crec que la mare no pot saber amb exactitud si el seu fill ja es troba del tot adaptat a la nova vida escolar. Hauriem de conèixer també que pensa al respecte la mestra per a poder valorar el grau d'adaptació del nen.

A més, no podem oblidar que l'infant no és l'ùnic que necessita adaptar-se, la mestra per la seva part també necessita conèixer a cada infant per a poder atendre a les seves necessitats i demandes i això també implica cert temps.

En el cas que la mestra, per la seva inexperiència o per altres raons, necessiti que el període d'adaptació mantengui la planificació inicial, no té perquè resultar una cirscumstància negativa si la mare té disposició, evidentment.

 

Crec que en primer lloc, els educadors hem de transmetre confiança a les famílies i que segons com sigui la mare, reconèixer que nosaltres necessitem temps per a adaptar-nos pot generar desconfiança i inseguredat per la seva part. Però també crec, que els educadors i les educadors som persones que també tenim pors i dubtes i que pot ser fins i tot positiu, compartir amb les families les nostres sensacions.


És una situació difícil, que hauriem de conèixer amb més profunditat per a poder donar una opinió fundamentada. En tot cas, crec que la forma de comunicar-nos amb la familia és molt important i en un primer moment, segurament no donarem confiança a les famílies si expressem la nostra por o les nostres inseguredats. Per això, en aquestcas la mestra podria haver argumentat que malgrat que l'infant sembla que s'està adaptant molt bé a l'entorn escolar, encara és un poc precipitat per donar per finalitzat aquest període i que per a major seguredat i benestar de l'infant si és possible, es podria mantenir estable seguint amb la programació establerta per part del centre.

Crec que d'aquesta manera posem l'èmfasi en el benestar de l'infant i no generem cap tipus d'inseguredat, i ens assegurem que si la mare té disponibilitat continuï amb el període d'adaptació i així la mestra es senti amb més confiança, aspecte que sense lloc a dubte generarà un millor clima a l'aula i una interacció més rica amb el petit.