Hem tingut l'ocasió de veure a classe un documental molt interessant sobre el desenvolupament de les emocions, Human Baby Sentir, que ens ha aportat nous coneixements i ha generat debat sobre aspectes concrets que es mostraven al vídeo.
La cría humana és en primer lloc, l'única de totes les espècies que té la capacitat d'expressar i comunicar emocions. Les emocions bàsiques que expressem són alegria, sorpresa, plaer, frustració i ira, que aniràn donant pas a un ventall molt més ampli. Un aspecte que m'ha cridat l'atenció és el fet que en torn als 3 mesos ja sorgeix el somriure social, el somriure deixa de ser un acte reflex com a mostra de benestar i comença a tenir una intencionalitat en l'acte comunicatiu amb els altres.
Durant els primers anys de vida la regulació de les emocions és una tasca difícil que necessitarà d'un gran aprenentatge per part de l'infant. La interacció amb altres persones de l'entorn més pròxim, en un primer moment la mare, aniràn ensenyant al nen a donar una resposta emocional adequada als estímuls que li arriben del medi. El temperament i el caràcter de cadascun influeix des del naixement significativament en la resposta emocional que donem, però aquesta és pot modificar gràcies al contacte i interacció amb els adults que tenim com a referent i que ens guien, sempre que atenguin adequadament les necessitats de l'infant.
En aquest aprenentage emocional el vincle afectiu té doncs, una gran importància per al desenvolupament de l'infant ja que aquesta interacció i relació privilegiada amb l'adult li proporciona al nen les pautes per a establir un diàleg tònic-emocional ajustant les seves respostes, gràcies al feed-back que s'estableix entre ambdos (infant i adult).
Per a que això sigui possible, és necessari com hem vist abans en l'assignatura, que l'adult mostri disponibilitat i sensibilitat vers les necessitats que manifesta el nen/a. La mare o pare sap generalment quins són els moments en els qual els seus fills demanden atenció i mostren major disposició vers la interacció i el joc i en quins altres, el nadó necessita descans i calma. L'estimulació és una necessitat per part de l'infant però també és cert que una sobreestimulació pot suposar una situació desagradable i frustrant per al nen/a. La intuïció natural dels pares i l'empatia afavoreix que s'ajustin en la majoria dels casos, a les condicions i necessitats dels seus fills, proprocionant-los les atencions adequades.
Un aspecte que m'ha semblat interessant del documental és que segons els estudis realitzats, cada infant assumeix un nivell de risc segons els seu caràcter individual, de manera que certs trets de la nostra conducta i personalitat vénen determinats des del moment del naixement. La pregunta que es planteja al vídeo, fins a quin punt marcarà el nostre temperament la nostra resposta emocional al llarg de la nostra vida, posa el debat un altre cop a les perspectives innatistes i ambientals. Crec que mai es podrà respondre amb seguredat a aquesta pregunta! Però és important tenir en compte aquestes dues dimensions per a considerar el desenvolupament de les persones i els nostres actes i conductes.
Un dels estudis que es mostren al documental, sobre a quina edat els nadons començen a diferenciar emocions en les persones, ha arribat a la conclusió que primer els infants són capaços de distingir emocions en la seva mare i la resta de dones (en torn a les 12 setmanes) i molt després, en el seu pare i en els homes. Aquest descobriment m'ha semblat molt curiós, i es creu que aquest fet es degut a que les dones són més expressives.
En torn als 2 anys, els infants ja han desenvolupat la capacitat d'autoconsolar-se (si previament han tingut les necessitats de cònsol cobertes per la seva mare, principalment). M'ha cridat molt l'atenció la nena que comença a cantar quan sent por com a mecanisme per a poder superar aquesta emoció negativa. Em pareixia increíble que un infant tant petit hagi desenvolupat unes estratègies pròpies tan efectives per a superar certes emocions.
Durant aquest període apareixen emocions més complexes. L'infant pren consciencia de si mateix i és capaç de reconèixer-se, unit a aquest fet, apareixen les anomanades emocions morals com la vergonya, l'orgull, xafogor... Les emocions morals sorgeixen precisament quan el nadó és capaç de reconèixer els seus propis éxits i fracassos i malgrat que moltes d'aquestes emocions poden tenir una vessant negativa, és cert que també tenen molt de positiu ja que ens possibiliten l'autoconsciencia i evaluació de les nostres conductes i actes, i ens permeten evolucionar com a persones i com a espècie. El caràcter en aquest cas, també influeix en el sentir d'aquestes emocions.
En quant a aspectes negatius del documental, com alguns companys vàrem comentar a classe i estic tottalment d'acord, no sé fins a quin punt són fiables aquestes investigacions ja que sembla que la mostra d'infants és bastant reduïda i per una altra banda, també dubto de fins a quin punt són lícits aquests estudis ja en moltes ocasions es produïa un patiment (tot i que durant un curt període de temps) i un sentiment de frustració al petit. Crec que segurament hi haurien altres formes de realitzar aquests estudis, que no impliquessin molèsties per als infants en cap sentit. A més, l'àmbit del laboratori, descontextualitzat de l'àmbit familiar on es desenvolupa la major del nen/a, fa díficil treure conclusions totalment fiables de la investigació.
A classe també, va sorgir el debat o la pregunta de quan sorgeixen realment les emocions, perquè de fet dins l'úter matern el nadó ja experimenta sensacions vinculades a allò que sent la mare, però fins a quin punt aquestes reaccions del petit es poden considerar emocions?
Vaig trobar un vídeo de Redes en relació a com les emocions que sent la mare influeixen a la vida del fetus dins de l'úter matern: Educación emocional desde el útero materno (Redes)
Per a finalitzar, una frase que m'ha agradat molt del documental i crec que es pot considerar el resum de la magnitud que tenen les emocions en la nostra vida i en especial en la infancia:
"Las emocions son el lenguaje de la infancia"
Crec que no hi podria haver una millor frase per a descriure la significativitat d'aquest món emocional durant la infancia. Sense lloc a dubtes, les emocions ens ajuden a poder comunicar-nos, fins i tot involuntariament amb altres persones, i fa possible que els pares o adults puguin donar una atenció óptima d'acord amb la manifestació de les emocions dels nadons i infants petits. Si no sentissem i expressessim emocions crec que la supervivència de la nostra espècie seria molt més difícil, fins i tot impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada