Els canvis positius en la nostra societat començen amb l'individu i en concret amb persones justes, empàtiques i crítiques amb el sistema social que tenen ideals i somien amb una altra realitat. La tasca fonamental de l'escola és des del meu punt de vista, educar conjuntament amb les families i la comunitat en valors democràtics, solidaris i cooperatius per a formar persones respectuoses, tolerants, implicades i compromeses amb la societat, ciutadans que facin respectar els seus drets i participin de les seves obligacions.
Però, si volem que això sigui possible, l'escola en primer lloc ha de respectar les necessitats (fisico-biològiques, cognitives, emocionals i socio-afectives) dels infants, aspecte que no es respecta i fins i tot, no es contempla en moltes institucions educatives. Contemplar a les nostres escoles el món emocional dels petits és molt important si volem caminar cap a una societat més humana, amb uns valors basats en la convivència, el benestar i la felicitat.
Encara actualment, que es sap amb certesa la importància de l'etapa educativa infantil hi han centres que compleixen únicament un paper assistencial de guarda, tenint cura dels petits però descuidant les seves necessitats de descobriment, curiositat, seguredat...
Tampoc es tracta únicament de contemplar aspectes formatius com en moltes escoletes infantils que semblen que el seu objectiu fonamental és preparar a l'infant per al cicle superior, però descuiden aspectes importants com la necessitat de joc, protecció, seguredat emocional...
Si volem que els nostres infants tenguin coses a dir en la societat del futur els hem d'escoltar des de petits, en el present i així poder atendre totes les seves necessitats.
L’actitud d’escolta per part de l'educador és bàsica i hauria de guiar tota pràctica
educativa, representa un profund canvi de mentalitat i de mirada envers la
infància i afavoreix el seu desenvolupament integral posant en un primer pla el component emocional implícit en tptat pràctica educativa. Aquesta nova visió de la infància considera que els nens/es tenen veu, que senten, que són
portadors de cultura amb grans capacitats i potencialitats, amb interès i
motivació per jugar, descobrir i aprendre.
Cal replantejar l'educació escolar i el paper de l’adult dins la institució educativa com la persona que únicament té cura de l'infant o que transmet el coneixement, que
explica i dona les respostes, ara és un acompanyant, que condueix, ajuda, dóna
suport i estimula per a què els infants puguin experimentar, respondre a les
seves preguntes i arribar a les seves pròpies conclusions, en definitiva,
construir el seu propi procés d’aprenentatge.
La funció d’un mestre té un gran responsabilitat
però a més, aquest nou rol li suma complexitat a la seva tasca perquè és molt difícil
posar-se completament al servei dels infants. L’única forma és donar-se temps a un mateix per posar-se en la
mentalitat de l’infant i comprendre seva manera d’aprendre, sense tenir por ni perdre la confiança en les
capacitats d’un mateix.
L’escolta suposa també crear un clima en el qual infants,
mestres i famílies puguin establir un diàleg participatiu, col·laborador i
cooperatiu per a poder construir i enriquir un projecte educatiu comú que
garanteixi un procés d’aprenentatge significatiu pels infants.
La mentalitat oberta i receptiva, així com la
predisposició a interpretar les necessitats, demandes, actituds i en general
els missatges dels nens i nenes, són qualitats imprescindibles per als mestres
que realitzen la seva tasca compromesos amb l’educació i el benestar dels
infants i és un requisit igualment important en tots els agents educadors.
Aquesta disposició implica alhora que l’adult sigui
observador actiu del procés, observant i interpretant. L’observació és fonamental per documentar i així
donar visibilitat a les activitats que es desenvolupen, als processos de
coneixement que s’han produït i per discutir o interpretar com ha transcorregut
el procés.
A tota escola o llar d’infants, els panells
documentatius són una part molt important, les parets han de parlar i mostrar
la realitat de cada centre. Aquests panells s’adrecen tant als nens i nenes,
com a les famílies que han de tenir la possibilitat i el dret a conèixer i
saber quines activitats i quins aprenentatges reben els seus fills/es, a
les visites i també als mestres, ja que és molt útil tenir una mena d’agenda o
record visible d’allò que han treballat o estan treballant.
A més dels espais dedicats a documentar, els adults
hem de proporcionar espais al servei dels infants i el seu aprenentatge, que
propicien el joc, l’activitat, l’experimentació i descobriment i que
possibilitin també, el contacte, la relació i l’intercanvi amb els altres
companys.
L’escolta al servei de les capacitats dels infants
implica obrir camins per avançar
junts, desenvolupant l'autonomia, l'autoestima i l'empatia; posant cada diferència al servei dels altres i donant lloc a l'acció participativa,
reflexiva i crítica de tots els membres de la comunitat educativa per a redescobrir la infància i a nosaltres mateixos, que tantes coses hem d'aprendre dels més petits...
A l'escola, el canvi també comença per l'individu i per tant, cada mestre ha de contribuir amb els seus esforços a aconseguir una educació i una escola millor per a tots els infants que satisfaci les seves necessitats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada