El primer tema ens ha permés realitzar una primera aproximació al món de la psicologia de l'educació. Hem vist quines han estat les seves aportacions, quins són els seus objectes i objectius d'investigació, els seus precedents i les aportacions que han realizat diversos autors.
Un dels autors que hem estudiat amb més profunditat és Brofenbrenner qui va desenvolupar la teoria ecològica. Segons aquesta teoria, les interaccions entre els contextos de la vida d'un infant afecten de manera decisiva al seu desenvolupament.
Com vàrem haver d'aprofundir, a partir dels casos reals plantejats al treball, en com afecten a la vida d'un infant la interacció d'aquests diferents sistemes, es va fer evident que entre els sistemes, el microsistema i més en concret, un bon entorn familiar i escolar (i les interaccions que entre ells es produeixen) són fonamentals per a què el desenvolupament sigui favorable.
La relació entre la familia i l'escola s'ha de basar en el respecte, la comprensivitat i la confiança i, la comunicació ha de ser fluïda. Per a establir, aquests lligams entre ambdos contextos és també molt important l'actitud del mestre, que ha de saber motivar la participació de la família en la vida escolar i la seva implicació en l'aprenentatge del seu fill/a.
A l'últim tema, hem parlat amb més profunditat de l'actitud del mestre, del seu estil d'ensenyament, de les seves pràctiques educatives... i de les famílies com a part imprescindible d'una escola que contempla tots el contextos en que es desenvolupa la vida de l'infant: l'escola, la familia i la comunitat.
He trobat un article molt interessant relacionat amb el tema, de Miguel Ángel Santos Guerra, No es fàcil amar a los hijos (accedeix), que tracta de la dificultat que molts pares tenen a l'hora d'establir amb els seus fills unes relacions i uns vincles adequats i saludables, sense caure en la sobreprotecció o en el deixar fer (laissez-faire).
No podem oblidar que entre els membres de la família s'estableixen uns lligams molts forts i intensos i, que cada familia té unes determinades pautes de criança respecte als fills que afavoriràn una determinada forma de ser, pensar, sentir i fer de cada un d'ells. Per tant, és evident que les relacions i interaccions que s'estableixen en el nucli familiar condicionaràn també les interaccions entre l'infant i l'escola i familia-escola.
És molt important que les relacions que s'estableixen entre ambdos sistemes siguin fluïdes, enfocades en una única direcció (sense incoherències), consensuant objectius i decisions per a que la tasca d'educar sigui compartida i afavoreixi el desenvolupament de l'infant de manera integral, dedicant molta atenció a l'aspecte emocional i afectiu.
Com diu, Santos Guerra: "la relación de la familia con la escuela es imprescindible. Una relación asentada en el respeto, en la colaboración, en el conocimiento y en la lealtad. Se ha de realizar durante todo el curso, no sólo al final. Ha de tener como preocupación el comportamiento y no sólo los resultados académicos. Ha de materializarse a través de la intervención de padres y madres (no sólo de las madres, como suele suceder). Y ha de referirse a toda la escuela, no sólo al comportamiento del hijo. Porque la escuela es de todos."
En el següent video de la CEAPA, diferents professionals de l'àmbit educatiu, tracten la necessitat de comptar amb les famílies per a afavorir el seu desenvolupament:
Responsabilitat compartida, compartir el projecte educatiu, espai i temps per a poder estar presents en la vida i l'educació dels nens dins l'escola, participar en les asociacions de mares i pares per a tenir més poder de decisió en quant a aspectes organitzatius del centre, connexió entre allò que pasa a l'escola, al barri i a casa...
En definitiva, familia i escola són dos àmbits de la vida d'una infant que haurien d'estar totalment interconnectats per a afavorir el seu desenvolupament integral i benestar.
No podem oblidar que entre els membres de la família s'estableixen uns lligams molts forts i intensos i, que cada familia té unes determinades pautes de criança respecte als fills que afavoriràn una determinada forma de ser, pensar, sentir i fer de cada un d'ells. Per tant, és evident que les relacions i interaccions que s'estableixen en el nucli familiar condicionaràn també les interaccions entre l'infant i l'escola i familia-escola.
És molt important que les relacions que s'estableixen entre ambdos sistemes siguin fluïdes, enfocades en una única direcció (sense incoherències), consensuant objectius i decisions per a que la tasca d'educar sigui compartida i afavoreixi el desenvolupament de l'infant de manera integral, dedicant molta atenció a l'aspecte emocional i afectiu.
Com diu, Santos Guerra: "la relación de la familia con la escuela es imprescindible. Una relación asentada en el respeto, en la colaboración, en el conocimiento y en la lealtad. Se ha de realizar durante todo el curso, no sólo al final. Ha de tener como preocupación el comportamiento y no sólo los resultados académicos. Ha de materializarse a través de la intervención de padres y madres (no sólo de las madres, como suele suceder). Y ha de referirse a toda la escuela, no sólo al comportamiento del hijo. Porque la escuela es de todos."
En el següent video de la CEAPA, diferents professionals de l'àmbit educatiu, tracten la necessitat de comptar amb les famílies per a afavorir el seu desenvolupament:
Responsabilitat compartida, compartir el projecte educatiu, espai i temps per a poder estar presents en la vida i l'educació dels nens dins l'escola, participar en les asociacions de mares i pares per a tenir més poder de decisió en quant a aspectes organitzatius del centre, connexió entre allò que pasa a l'escola, al barri i a casa...
En definitiva, familia i escola són dos àmbits de la vida d'una infant que haurien d'estar totalment interconnectats per a afavorir el seu desenvolupament integral i benestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada