Hola! El meu nom és Tanit, vaig nèixer a Eivissa i tenc 19 anys. Vaig accedir a aquests estudis a través de selectivitat i malgrat que en un pricipi no tenia molt clar quina carrera realitzar, per sort, em van agafar a Educació Infantil (de fet l'havia posada com a segona opció) i estic gaudint plenament de l'experiència d'estudiar i aprendre coses que em pareixen molt interessants fins i tot per a la meva vida personal i sobretot per al futur quan tingui fills. També, considero que he tingut molta sort amb els companys que tenc, dels quals procuro enriquir-me sempre perquè sincerament, tenen moltes coses que ensenyar-me.
Mai he treballat amb nens, tan sols quan hem tingut que posar en pràctica amb infants alguns dels treballs que hem realitzat, així que crec que hauré d'esperar a fer les pràctiques el curs següent per a agafar una mica d'experiència.
Aquest hivern he realitzat el curs de Monitora de Temps lliure per a poder treballar amb infants aquest estiu però encara em falta realitzar les pràctiques amb les quals segurament també agafaré rodatge i m'ajudaràn per al dia que sigui mestra.
Després d'acabar els exàmens em vaig posar malalta i vaig faltar les dos primeres classes, supós que les meves defenses es van veure resentides per tant estrés... La falta de temps i els nervis que pases per a entregar tants i tants treballs és per a mi un dels punts negatius de la carrera que fa que no puguis gaudir amb plenitud, treballs preciosos i molt interessants dels quals podries aprendre encara molt més si hi hagués més temps... però això és l'etern dilema!
Quan vaig llegir com es deia l'assignatura i em van contar un poc d'allò que anava a tractar em va parèixer fantàstic! Crec que ens ensenyen molt poc a coneixer-nos a nosaltres mateixos amb tot lo que això comporta. Per tant, vaig sentir alegria i satisfacció per tenir una assignatura on anéssim a tractar aquests temes. Malgrat això, en un primer principi vaig sentir un poc de por i nerviosisme per com seria el professor que ens donaria la classe, supós que una inseguretat pel desconeixement. Tots aquests sentiments s'ajuntaven amb l'exitació propia de la novetat i del canvi, de canviar d'assignatures, professors i diferents maneres d'ensenyar...
Aquestes sensacions es reflecteixen moltes vegades en el meu estat corporal provocant-me dificultats per a dormir o fins i tot, un poc de mal de panxa pel nerviosisme (no tal sols per aquesta assignatura sino pel conjunt de nous esdeveniments que es produeixen). Així que puc dir, que vaig sentir un cocktel d'emocions positives i negatives.
Ara ja hem començat les classes fa uns dies (vaig un poc retrasada amb les entrades del blog) i puc dir que em trob molt agust i molt relaxada, crec que com som poquets és més fàcil crear un clima de confiança que facilita que tots ens poguem expressar i a més així les classes són molt més amenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada