Què són les emocions? (Activitat 3)

Com podem definir què són les emocions? Són el mateix emocions i sentiments?

És difícil definir què és una emoció en primer lloc per la confusió que es crea entre sentiment i emoció. En moltes ocasions utilitzam aquestes paraules com a sinònims però en realitat tenen matisos diferents. 

En primer lloc, caldria definir que és per a mi una emoció. Crec que es podria definir EMOCIÓ com una resposta espontania i intensa provocada per un estímul extern que provoca canvis somàtics i conductuals en la persona. Podríem dir que les característiques que presenta una emoció són:

- ESPONTÀNEA, ja que sorgeix per un estímul extern i és impossible de controlar. Tot i això es pot REGULAR i CONTROLAR la seva manifestació.

- Són UNIVERSALS ja que tots sentim les mateixes emocions encara que les expressem de formes diferents.

- Són INTENSES. La persona que les viu les sent plenament afectant a les seves accions i conductes malgrat que hi han ocasions en què experimentem estats emocionals neutres.

- Són PUNTUALS, EFÍMERES. Totes les emocions es transformen, no estem experimentant constantment una mateixa emoció ni tampoc amb la mateixa intensitat tot i que es poden experimentar durant un periode de temps més prolongat, llavors parlaríem d'estats emocionals.

- Es troben CONDICIONADES CULTURALMENT. Allò que provoca que sentim una determinada emoció i la forma d'expressar-la es troba fortament influenciat per l'aprenentatge cultural i social.

- Ens serveixen per a defensar-nos d'estímuls nocius o per aproximar-nos a estímuls externs plaents que afavoreixen la SUPERVIVÈNCIA.

- Ens serveixen per a comunicar-nos amb les altres persones de forma ràpida i efectiva.

He trobat altres definicions d'emoció. Segons Mora i Sanguinetti (2004), "una emoció és una reacció conductual i subjectiva produïda per una informació provinent del món extern o intern (memoria) de l'individu".

Per  a Francisco Mora "l'emoció és una energía codificada en certs circuits neuronals localitzats en zones profundes del nostre cervell (en el sistema límbic) que ens mou i ens empeny a viure, a voler estar vius en interacció constant amb el món i amb nosaltres mateixos".

Segons M. Segura i M. Arcas "les emocions són impulsos que comporten reaccions automàtiques i constitueixen un conjunt innat de sistema d'adaptació al medi".

I quina és la diferència entre emoció, sentiment i estat d'ànim?

Segons Francisco Mora els sentiments són les sensacions conscients d'una determinada reacció emocional.

Per la seva part, M. Segura i M. Arcas defineixen emoció com "blocs d'informació integrada, síntesi de dades d'experiències anteriors, de desitjos i projectes, del propi sistema de valors i de la realitat".

La principal diferència seria el grau de consciencia i processament de la sensació viscuda.

"L'emoció és el motor que tots portam a dins." (Francisco Mora)

BIBLIOGRAFIA:

- SCHENETTI, M.: Comprender el dolor infantil. Niños y niñas que sufren emocionalmente.
- NAVARRO ARIAS, R.: Las emociones en el cuerpo.
- SEGURA, M. y ARCAS, M.: Educar las emociones y los sentimientos.
- ¿CÓMO EDUCAR LAS EMOCIONES? La inteligencia emocional en la infancia y la adolescencia. Cuadernos Faros.

El meu homenatge al plor

Són molt coneguts els beneficis que té per a la nostra salud i benestar el riure: posa en funcionament molts dels músculs de la cara i de la part abdominal, el nostre  nivell circulatori i arterial aumenta i dismueix el nostre estrés i ansietat, el sistema immunològic es veu reforçat, estimula secreció de serotonina que té un efecte analgèsic i regula la son i la por, estimula la secreció d'endorfines que estimulen i potencien la memoria i l'equilibri i la memòria, estimula la secreció de dopamina que facilita l'agilitat mental, etc.

És evident, que ningú pot dubtar dels efectes positius de riure en la nostra vida diària, fins i tot es realitzen tallers on s'utilitza el riure com a terapia i com a tractament de certes patologies.

Però jo, en aquesta entrada del blog vull reivindicar els beneficis del plor i fer-li un sentit homenatge! De fet, el riure i el plor tenen característiques semblants i ambdos tenen el poder de ser molt contagiosos! Per què no està de la mateixa forma considerat el riure i el plorar?

Quan ploram alliberam adenalina, una hormona que segregam en moments d'estrés i també noradrenalina, que té un efecte contrari al de l'adrenalina. Per això, el plor produeix una sensació d'alleujerament i tanquil·litat. A més, millora la tensió, la pressió sanguínia, relaxa la musculatura, etc.  És un calmant natural.

Naixem i el primer que fem és plorar. El plor (de la mateixa forma que altres manifestacions de les emocions bàsiques) suposa un mecanisme de supervivència i de comunicació ideal, dissenyat especialment per a sensibilitzar als nostres pares o cuidadors i que acudeixen a les nostres cridades d'atenció i afecte. En els primers anys de vida aquesta interacció que s'estableix entre l'infant i la figura d'afecció és imprescindible per al benestar del petit, i sobretot en moments de plor i patiment és totalment necessaria la presència immediata de l'adult de referència per a proporcionar-li consol, seguredat i afecte perquè durant els primers mesos els infants encara no han aprés a autoregular les seves emocions, ho fan precisament a partir de la interacció amb la figura d'afecció. 

He trobat molt significatius els estudis que ha realitzat el bioquímic argentí Mauricio Palchik sobre el plor i que explica a l'article: Nuestra terapia por el llanto: el llorar nos redimirà. Segons els seus estudis:

"Es claro que si interpretamos equivocadamente este mensaje infantil como un mensaje de manipulación, reaccionando con cólera o no reaccionando, en vez de estar al lado del bebé, lo reprimimos o lo dejamos solo, logrando incrementar su angustia. [...]  Nunca habría que dejar al bebé llorar solo, sino en los brazos de su madre/padre, más sabiendo que un bebé tiene un nivel de estrés muy alto durante los primeros meses de vida. Los bebés a los que se deja llorar solos se sienten confusos y abandonados."

A mesura que creixem, el plor comença a no tan acceptat ja que socialment és considera com un signe de debilitat o inseguredat i com una acció pròpia d'infants petits. Però és evident que els adults, alguns més que altres, també ploram i és que suposa una necessitat humana que ens permet expressar-nos i alliberar-nos d'emocions interiors molt diverses, de fet es pot plorar d'una forta tristesa i d'una gran felicitat! Allò que és evident és que plorar profundament allibera la nostra ment i el nostre cos, ens relaxa i ens calma, ens permet prendre consciència de les nostres emocions i manetjar-les. A més, un aspecte fonamental és que el plor ens permet apropar-nos i conectar amb la part més íntima d'altres persones, ens permet empatitzar amb elles i contagiar-nos de les seves emocions.

És bo plorar i molt recomanable!

 Com va dir Federico García Lorca...

“Quiero llorar porque me da la gana.”  (1898-1936)

http://www.hoy.com.do/salud/2007/3/2/228428/Llorar-es-bueno-para-la-salud

http://www.cimero.org.ar/pdf/Palchik.pdf

Creixent emocionalment

Fa pocs dies vaig experimentar una situació que em va provocar una forta emoció de ràbia i indignació. El fet, és que crec que la meva reacció va ser molt més positiva i ajustada a la realitat que en altres ocasions. Crec que el fet de tenir una assignatura específica per a tractar aquesta temàtica m'ha ajudat a conèixer millor les emocions que sento i per tant, conèixer-me millor a mi mateixa. Parlar de les emocions i els sentiments, saber quines són les seves manifestacions i aprendre a identificar-les i, prendre consciència que nosaltres mateixos podem transformar aquestes emocions i que no són estats permanents, és fonamental per a poder enfrontar-nos a les nostres emocions amb intel·ligència. Me n'adono que estic creixent emocionalment i com a persona, estic molt contenta! :D