Factors interpersonals implicats en l'aprenentatge

En el tema 4, hem tractat els diferents factors psicològics interpersonals implicats en l'aprenentatge i  malgrat que aquests factors es troben intimament relacionats amb els intrapsicològics, en aquest tema ens hem centrat amb més profunditat en la personalitat i el rol del mestre, la interacció entre mestre-alumne, la interacció alumne-alumne, el paper de la familia i els diferents models i la disciplina a l'aula.

En entrades anteriors ja he comentat la importància que té la familia en el procés de desenvolupament i creixement dels infants i la necessitat que hi hagi una bona relació i comunicació entre els pares i l'escola. Si s'aconsegueix treballar conjuntament entre pares i mestres, el model educatiu que podrem oferir al nen/a serà més coherent gràcies al consens i el treball compartit de la familia i l'escola. Segurament, aquest fet suposarà establir tant en l'àmbit educatiu com familiar unes normes clares que l'infant respectarà.

Aquest és un primer pas, per a que hi hagi un bon comportament i disciplina tant a l'aula com a casa. No parlem d'establir una discplina imposada i inflexible, sino d'afavorir un diàleg entre totes les parts per arribar a acords i marcar unes pautes que facilitin la convivència. Per tant, la disciplina no és imposada tan sols pels pares o els mestres, els infants també contribueixen amb les seves idees i oponions però sí que és molt important que no hi hagin incoherències entre ambos contextos.

Les relacions entre els alumnes també ha d'estar fonamentada en el respecte i és bàsic que els conflictes que sorgeixin siguin resolts de forma pacífica a través del diàleg i la reflexió. Aquest és un fet molt important ja que l'aula és un espai marcat per les intenses relacions que s'estableixen entre els seus membres i com és lògic i inevitable, sorgeixen dificultats i conflictes entre les persones. A l'aula d'infantil, l'aprendre a treballar les nostres emocions i sentiments i a resoldre de forma adequada els conflictes, és fonamental. El mestre ha d'exercercir un rol de mediador, afavorint la reflexió de les parts i afavorint que siguin els propis infants qui arribin a acords i solucions consensuades. 

Sense dubte, aquesta és una característica de l'anomenat "mestre eficaç" del qual hem parlat durant aquest tema. M'agradaria aportar altres característiques que des del meu punt de vista són bàsiques:

- Acompanyar a l'infant, guiar sense envair.

- Ha de mantenir una actitud d'humilitat davant el coneixement, ha d'estar obert al canvi i a la millora de la seva pràctica educativa.

- Ha de ser empàtic i bon comunicador però també ha de saber escoltar i observar els infants.

- La reflexió sobre la seva pràctica i la formació contínua ha d'estar molt present en el seu dia dia.

- Ha de tenir la certitud que els infants son extremadament intel·ligents, que el seu desig d'apendre és molt més gran que tots els esforços que nosaltres poguem emerçar per motivar-lo's.  Per tant, ha de partir de les motivacions, coneixements i interessos dels infants.

- Ha de ser una persona alegre, lliure i satisfeta per a que pugui transmetre energies positives als infants.

- Ha de coneixer-se a si mateix, els seus sentiments i emocions, i ha de poder controlar i regular les seves emocions.

- Ha de ser capaç d'enllaçar tot aprenentatge i pensament amb el sentiment.

- Ha de ser capaç de crear una atmosfera màgica, un clima càlid, acollidor, de confiança.

- No ha de donar respostes, ha d'afavorir que els nens/es tenguin inquietud i curiositat i es facin ells mateixos les preguntes que voldràn respondre, afavorint la multiplicitat de camins per arribar a l'aprenentatge.

Factors intrapersonals implicats en l'aprenentatge

En el tercer tema hem tractat els diferents factors psicològics intrapersonals que incideixen en l'aprenentatge tals com la memòria, l'atenció, la motivació, la metacognició,la intel·ligència i els processos emocionals.

Quan analitzes aquests factors te n'adones que la motivació és un dels motors de l'aprenentatge. És lògic que qualsevol temàtica o coneixement que t'interessa i et motiva, ens voldràs aprendre i saber més, sobretot si aquest coneixement és aplicable i útil per a la teva vida quotidiana. La motivació alhora influeix de forma significativa en l'actitud davant l'aprenentatge, serà molt més receptiva, podrem dedicar una major atenció i ens serà més fàcil emmagatzemar-ho en la memòria a llarg termini si existeix una vertadera motivació intrínseca.

Si aquest aprenentatge s'ha assimilat i acomodat als nostres coneixements o esquemes previs i són aprenentatges contextualitzats i amb utilitat, també podrem recuperar aquesta informació amb molta més facilitat.
Tots presentam una major motivació o interés per uns determinats coneixements, en part relacionat amb les intel·ligències que tenim més desenvolupades, ja que segons la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner tots les tenim totes però algunes es troben més desenvolupades que altres. En realitat, trobem que totes les intel·ligències es troben relacionades i interconnectades, per la qual cosa és tan important treballar totes les intel·ligències a l'escola encara que sigui de forma indirecta a través d'altres aprenentatges. 

Considerar d'aquesta forma la intel·ligència i partir de les motivacions dels infants, suposa un gran pas cap a una escola que contempla la diversitat de ritmes, de necessitats, d'estils d'aprendre... en definitiva, la diversitat de l'alumnat present a l'aula.

He trobat un video molt interessant i  amè, de Sir Ken Robinson: Como las escuelas matan la creatividad. Tracta fonamentalment  sobre com en certes ocasions les escoles en lloc de desenvolupar les potencialitats de cada infant li posen fre quan es suposa que les escoles haurien de ser l'ambit privilegiat per afavorir un creixement integral de l'infant.